La descomposició de la matèria orgànica en un medi anaeròbic i sota pressions i temperatures elevades dóna lloc a un líquid viscós format per milers d’hidrocarburs diferents: el petroli.
Existeixen diferents tipologies d’hidrocarburs, amb fórmules químiques diverses. Químicament es divideixen en tres famílies:
- els alcans —hidrocarburs saturats parafínics- de cadena lineal;
- els naftens —hidrocarburs de naturalesa cíclica-
- i els hidrocarburs aromàtics.
El poder calorífic aproximat és de 10.000 kcal/kg. La base atòmica dels hidrocarburs és el carboni (C) i l’hidrogen (H), al igual que molts dels compostos elementals dels organismes com, per exemple, els hidrats de carboni o els àcids grassos, fet que explica el seu origen orgànic.
Els jaciments de petroli són constituïts sempre per una roca impermeable, constituint una barrera que el petroli no pot travessar, la qual té damunt d’ella la roca magatzem, on el petroli es troba impregnant la pròpia roca. Una propietat característica del petroli és la miscibilitat de totes les seves fraccions, per la qual cosa forma una fase orgànica contínua.
En canvi, els hidrocarburs són poc miscibles en aigua, sent més lleugers que aquesta, fet que permet que el petroli formi sempre una capa damunt la seva superfície. El petroli no forma grans llacs subterranis, sinó que omple els porus i els forats de les roques d’origen sedimentari, d’igual manera com succeeix amb l’aigua en els aqüífers o en una esponja.
La seva naturalesa líquida fa que tingui tendència a emigrar verticalment o horitzontalment tot aprofitant la permeabilitat de les capes rocoses que troba al seu pas.
No hay comentarios:
Publicar un comentario