Energia nuclear

L'energia nuclear és l'aprofitament de la capacitat que tenen alguns isotops de certs elements quimics per experimentar reaccions nuclears i emetre energia en la transformació. Una reacció nuclear consisteix en la modificació de la composició del nucli atomic d'un element, que podria mutar i passar a ser altre element com a conseqüència del procés. Aquest procés es dóna espontàniament entre alguns elements i en ocasions pot provocar-se i moderar-se mitjançant tècniques com ara el bombardeig neurologic.

Existeixen dues formes d'aprofitar l'energia nuclear per a convertir-la en calor: la fissió nuclear, en la qual un nucli atòmic se subdivideix en dos o més grups de partícules, i la fusio nuclear, en la qual almenys dos nuclis atòmics s'uneixen per a donar lloc a altre diferent.

Una altra tècnica, emprada principalment en piles d'enorme durada i en sistemes que requereixen poc consum elèctric, és la utilització degeneradors termoelectrics per radiótrops , electricitat en sistemes de termoparells a partir del calor transferit per una font radioactiva.

L'energia despresa en aquests processos nuclears sol aparèixer en forma de particules subatòmiques en moviment. Aquestes partícules, al quedar frenades per la matèria que les envolta, produeixen energia termoèlectrica. Aquesta energia tèrmica es transforma en energia mecànica utilitzant motors de combustió externa, com les turbines de vapor . Aquesta energia mecànica pot ser emprada en el transport, com per exemple en els vaixells nuclears; o per a la generació d'energia elèctrica en centrals nuclears.

La principal característica d'aquest tipus d'energia és l'alta quantitat d'energia que pot produir per unitat de massa de material utilitzat en comparació amb qualsevol altre tipus d'energia coneguda per l'eser huma